Segons el que se’n després del llibre de Confuci “Lun Yu” (segle V aC) una de les virtuts principals és la Pietat Filial que consisteix en respectar la gent més gran i per extensió als teus pares, avis, avantpassats... Els has d’honrar i cuidar, obeir, alimentar, i respectar.
La veritat és que ho veia entre lògic i antiquat. Lògic per què nosaltres a Europa també ho fem, també respectem als postres pares, avis....i a la vegada antiquat perquè no pel sol fet de tractar-se de gent major a un ha de tenir forçosament raó, com passava antigament.
Fa dues setmanes estava immersa dins d’aquesta lectura interessant quan vaig veure un reportatge sobre els joves addictes a Internet de la Xina. Un periodista xinès que filmava unes presumptes tortures (i dic presumptes perquè no vull que ningú se m’enfadi) justificava qualsevol tipus de reacció per parts dels metges cap a una noia que havia donat quatre bufetades al seu pare, ell deia: “Ja li està bé, ja li està bé, ha pagat al seu pare!!!” com si d’un delicte molt greu es tractés.
Bé, vaig pensar, no em va sorprendre gaire, la Pietat Filial és present a la Xina d’avui.
Però la meva sorpresa va ser quan, una companya xinesa del màster va justificar la falta de llibertat d’expressió i els empresonaments com el de Liu Xiaobo perquè aquests sistemes havien estat creats pels seu avantpassats i que s’havien de respectar.
Fins a on arriba la qüestió de la Pietat Filial a la Xina?
Tema extens que caldrà debatre amb més profunditat, doncs és mooooolt interessant.
Per a més informació sobre el cas del Premi Nobel de la Pau a :
http://www.publico.es/internacional/340633/china-califica-el-premio-nobel-para-xiaobo-como-una-blasfemia
P.D: Sóc una amant de la Xina i dels països de l’Àsia Oriental, però SOBRETOT sóc una amant de la VIDA i de la NO VIOLÈNCIA.
Per què Le Petite Buddha?
Le petite buddha és un blog nascut amb la pretensió d’apropar el món d’Àsia Oriental a tots aquells que vulguin descobrir una nova visió de la vida.És un blog fet d’experiències que mostra el camí d’una occidental cap a la saviesa d’orient.És un camí pler de vida, pler d’experiències i sensacions totalment noves que intenten despertar el sentiment de benestar que portem dins.Espero que en definitiva facin despertar el petit buddha que portem dins ;)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Aqui diem "és més lleig que pegar un pare"!
ResponderEliminarSuposo que una cosa és el respecte als altres (que personalment crec que hauria de ser indiferent de l'edat o l'estatus de la persona en consideració) i una altre és acceptar tot el que vingui d'aquelles persones que respectem o se'ns diu que hem de respectar... buah no se si s'entén el que vull dir :P
Molt bé Núria! molt ben dit ;)
ResponderEliminar