La cabra

L'altre dia vaig escoltar un conte buddhista sobre la compassió. Em va agradar molt, el vaig trobar molt divulgatiu i vaig pensar que seria bo compartir-lo amb vosaltres:

Hi havia una vegada un sacerdot que es disposava a sacrificar una cabra als déus. De sobte, la cabra, es posà a riure. El sacerdot, estranyat, li preguntà: De què rius cabra? I aquesta va contestà: ric perquè durant 499 vides he renascut com una cabra, i la pròxima vida renaixeré com a home.
El sacerdot, disposat a complir amb el sacrifici, aixecà el ganivet. La cabra es posà a plorar. I ara, perquè plores cabra? I la cabra contestà: Perquè fa 500 vides jo també era un sacerdot que sacrificava cabres als déus.

Pietat Filial i la Xina d’avui

Segons el que se’n després del llibre de Confuci “Lun Yu” (segle V aC) una de les virtuts principals és la Pietat Filial que consisteix en respectar la gent més gran i per extensió als teus pares, avis, avantpassats... Els has d’honrar i cuidar, obeir, alimentar, i respectar.
La veritat és que ho veia entre lògic i antiquat. Lògic per què nosaltres a Europa també ho fem, també respectem als postres pares, avis....i a la vegada antiquat perquè no pel sol fet de tractar-se de gent major a un ha de tenir forçosament raó, com passava antigament.
Fa dues setmanes estava immersa dins d’aquesta lectura interessant quan vaig veure un reportatge sobre els joves addictes a Internet de la Xina. Un periodista xinès que filmava unes presumptes tortures (i dic presumptes perquè no vull que ningú se m’enfadi) justificava qualsevol tipus de reacció per parts dels metges cap a una noia que havia donat quatre bufetades al seu pare, ell deia: “Ja li està bé, ja li està bé, ha pagat al seu pare!!!” com si d’un delicte molt greu es tractés.
Bé, vaig pensar, no em va sorprendre gaire, la Pietat Filial és present a la Xina d’avui.
Però la meva sorpresa va ser quan, una companya xinesa del màster va justificar la falta de llibertat d’expressió i els empresonaments com el de Liu Xiaobo perquè aquests sistemes havien estat creats pels seu avantpassats i que s’havien de respectar.
Fins a on arriba la qüestió de la Pietat Filial a la Xina?
Tema extens que caldrà debatre amb més profunditat, doncs és mooooolt interessant.

Per a més informació sobre el cas del Premi Nobel de la Pau a :
http://www.publico.es/internacional/340633/china-califica-el-premio-nobel-para-xiaobo-como-una-blasfemia

P.D: Sóc una amant de la Xina i dels països de l’Àsia Oriental, però SOBRETOT sóc una amant de la VIDA i de la NO VIOLÈNCIA.

Per què Le Petit Buddha?

Nihao a tots!
Le petite buddha és un blog nascut amb la pretensió d’apropar el món d’Àsia Oriental a tots aquells que vulguin descobrir una nova visió de la vida.
És un blog fet d’experiències que mostra el camí d’una occidental cap a la saviesa d’orient.
És un camí pler de vida, pler d’experiències i sensacions totalment noves que intenten despertar el sentiment de benestar que portem dins.
Espero que en definitiva facin despertar el petit buddha que portem dins ;)
Namaste,

Cristina

La meva estada a la UOC I

Aquest Setembre he començat Estudis de l’Àsia Oriental a la UOC. La veritat és que hi poso moltes ganes però si d’una cosa me n’he adonat és que no ser ni la meitat de coses que em pensava que sabia! Cosa que té la seva part positiva doncs vol dir que em queden moltes coses encara per a descobrir!
Enfocaré el meu màster en la societat, el comerç, i les relacions internacionals, quines ganes... m’encanta aquesta gent!
Porto 5 anys treballant de cara el públic i els asiàtics són els més agraïts! Sempre em fan somriure!
M’agradaria sobretot aprendre sobre el seu modus vivendi i les seves filosofies.
De moment ja porto un curs de Buddhisme fet a la UPF i una petita visió del Confusionisme (això ja dins la UOC), interessant el llibre Anacletes del Mestre Kong (Confuci) i sobretot interessant per entendre la Xina d’avui!
També molt interessant fer de senyora del temps i els sismes de Japó...història que ja explicaré en una altra ocasió!
Sayonara!

Llibres sobre el pensament!

Todo lo que somos es el resultado de lo que hemos pensado; está fundado en nuestros pensamientos y está hecho de nuestros pensamientos. Siddartha Gautama

Avui dilluns m’agradaria parlar de tres llibres molt bons.

El primer de tot, usted puede sanar su vida de Louis L.Hay, el segon, el Secreto, de Rhonda byrne, i el tercer ¿Quien se ha llevado mi queso? de Spencer Johnson.
El primer me’l vaig llegir després que una amiga me’l recomanés. Mai havia llegit cap llibre d’aquest tipus però vaig pensar: pot estar bé. Quina sorpresa va ser la meva al descobrir que aquest llibre “d’autoajuda” el que feia era injectar en la teva ment pensaments positius com a mètode per millorar el teu dia a dia.
El secret, et parla de la llei d’atracció, que recau en què tot el que la teva ment projecte té tendència a realitzar-se. Crec recordar que un llibre de Paulo Coelo parlava d’això (El alquimista???).
I ¿quien se ha llevado mi queso? parla d’una idea diferent però semblant. Parla del comportament de les persones vers els canvis de la vida. Si he de recomanar algun, sense dubte recomanaria aquest últim, doncs és molt didàctic, molt primet (es llegeix en una tarda) i aprens molt sobre tu mateix.
Per què poso aquests tres llibres en un blog sobre Asia? Un dia un amic em va preguntar que perquè era buddhista. Jo li vaig contestar que no és que fos buddhista sinó que un dia em vaig adonar que bona part del que creia coincidia amb fonaments buddhistes. La frase que pronuncià buddha és un reflex del que la psicologia actual ens vol transmetre per superar la gran malaltia moderna occidental: la infelicitat.
Així doncs, jo sóc d’aquestes persones que, tal i com va dir el Dalai Lama quan un Lama de Barcelona li preguntà sobre la creació d’un monestir: No facis gent buddhista, fes homes de pau :)

Llibres sobre geishas

Avui dilluns us he portat tres llibres molt interessants. Tots tres parlen de les geishas però amb enfocaments diferents.

Arthur Golden va escriure el famós “memorias de una geisha” que ja fou un best seller en llibre al 1997 i es convertí en una de les pel•lícules més vistes al 2005. Narra la història d’una criada que es converteix en geisha amb un enfocament melodramàtic i amb una història d’amor pel mig. És un bon llibre divulgatiu per a qui vulgui tenir una petita introducció del món de les geishas, no obstant, no deixa de ser una fantasia extreta d’un escriptor Nord-americà.

El següent llibre és el menys cèlebre “vida de una geisha” de Mineko Iwasaki, més coneguda per a denuncià a Arthur Golden per publicar el seu nom a “memorias de una geisha” que pel llibre de les seves vivències. Aquest llibre explica la vida d’aquesta geisha des de que era petita fins aquell moment, és a dir, és una autobiografia i com a tal, està escrita en un format literari japonés, molt diferent al occidental, molt més d’imatges i descriptiu, i difícil de llegir per un iniciador en el tema.

L’altre llibre, i potser el que més em va agradar fou el “Geisha, el lenguaje de la seducción” de Liza Dalby. Es tracta d’una noia americana que volia fer una tesi sobre les geishas i al final s’acabà convertint en una d’elles. És molt interessant sobretot perquè mostra el xoc cultural, tradicional, social...que ella patí dins de les entranyes del món de les geishas. És un llibre molt bo per a veure la visió d’un occidental que ha viscut de primera mà el món de la flor i el salze.

Tots els llibres els teniu de butxaca, així que no hi ha excusa,

Que disfruteu de la lectura!

buddhisme i sexe

Fa uns anys es va posar molt de moda el tantrisme. Si, jo practico sexe tàntric -em va dir un amic- es tracta de coordinar la respiració amb la teva parella per contenir el coit. Interessant, vaig pensar. Anys després vaig descobrir que el tantrisme és una varietat del budisme i que, tal i com diu el tibetoleg Ramón Prats, el tantrisme té tan a veure amb el menjar com amb el sexe, és a dir, res.
El budisme tàntric és una variant del Budisme Mahayana (la practica més extensa del budisme) que s’originà a la India però que fou portada al Tibet per Padmasambhava, es practica en aquest país en l’actualitat, i el seu líder és el Dalai Lama.
Els Tantras són els textos sagrats d’aquesta religió escrit segons la tradició al segle VI aC per Siddharta Gautama. No obstant, aquests textos foren modificats posteriorment de forma natural per diversos factors com són: l’influència d’altres textos com el Vedas (escriptures sagrades de l’hinduisme)o la sincretització que patí amb el Bön religió tradicional del Tibet.
Em fa molta gràcia veure pàgines on et posen coses com (i cito textualment): El sentido del sexo para el tantra, es mucho más profundo que el mero placer genital. Por tal motivo, los ejercicios del Tantra no se orientan a lograr el simple orgasmo, sino a revivir la experiencia primigenia del nacimiento, lo que es capaz de provocar los mejores orgasmos que puedas imaginar. Sólo el Tantra te da la clave de cómo tener superorgasmos reales. Doncs molt bé....me n’alegro que unes sagrades escriptures equivalents a la Bíblia li proporcionin a aquest senyor uns superorgasmes.