L'altre dia vaig escoltar un conte buddhista sobre la compassió. Em va agradar molt, el vaig trobar molt divulgatiu i vaig pensar que seria bo compartir-lo amb vosaltres:
Hi havia una vegada un sacerdot que es disposava a sacrificar una cabra als déus. De sobte, la cabra, es posà a riure. El sacerdot, estranyat, li preguntà: De què rius cabra? I aquesta va contestà: ric perquè durant 499 vides he renascut com una cabra, i la pròxima vida renaixeré com a home.
El sacerdot, disposat a complir amb el sacrifici, aixecà el ganivet. La cabra es posà a plorar. I ara, perquè plores cabra? I la cabra contestà: Perquè fa 500 vides jo també era un sacerdot que sacrificava cabres als déus.
Això dels sacrificis d'animals, o fins i tot persones, als déus, és un fenòmen que sempre m'ha sorprès... per quin raonament se'ls va ucórrer começar a fer-ho? però pel que sembla és algo en que coincideien varies cultures antigues...
ResponderEliminar